
A la dècada dels seixanta del segle XIX van aparèixer amb certa profusió a les ciutats i viles de les comarques tarragonines, societats recreatives i instructives de caire popular. S’evitava que tinguessin contingut polític, però és difícil d’admetre que n’estessin desproveïdes, ja que en aquella època les tensions polítiques i socials eren molt crispades. A les comarques tarragonines havia complicat la qüestió el desencadenament de la segona guerra carlista (1872-1876), que hi fou de gran violència. Els greuges que sobretot els pobles havien rebut de les partides carlines perduraran anys malgrat les iniciatives conciliatòries de les persones que dirigien la política de la Restauració.
Situem-nos ara a Vila-seca l’any 1874. Era un bastió anticarlí. Alguns milicians havien pagat amb la vida la seva intervenció en la lluita armada i les brases del ressentiments eren candents. Aleshores el poble tenia uns 3.200 habitants. A nivell popular, les perspectives econòmiques eren esperançadores. No ha de sorprendre’ns doncs, que un grup de joves tingués la idea de constituir una societat recreativa i instructiva. El dia 2 de febrer del 1875 es constituïa la llavors anomenada “La Ilustración”, que obrí les portes disposada a acollir els 92 socis que fins aleshores havien causat alta. L’èxit fou total, i al finalitzar l’any, el número de socis era de 171. En els millors anys de la societat, el nombre de socis superarà les 300 persones.
Situem-nos ara a Vila-seca l’any 1874. Era un bastió anticarlí. Alguns milicians havien pagat amb la vida la seva intervenció en la lluita armada i les brases del ressentiments eren candents. Aleshores el poble tenia uns 3.200 habitants. A nivell popular, les perspectives econòmiques eren esperançadores. No ha de sorprendre’ns doncs, que un grup de joves tingués la idea de constituir una societat recreativa i instructiva. El dia 2 de febrer del 1875 es constituïa la llavors anomenada “La Ilustración”, que obrí les portes disposada a acollir els 92 socis que fins aleshores havien causat alta. L’èxit fou total, i al finalitzar l’any, el número de socis era de 171. En els millors anys de la societat, el nombre de socis superarà les 300 persones.
A finals del 1883, “La Ilustración” va deixar pas al «Casino de Recreo El Fénix». No serà el darrer cop que canviï el nom; de fet, l’entitat en tindrà diversos al llarg dels seus 150 anys d’història, degut a diverses situacions administratives o polítiques. L’any 1892, doncs, s’establirà la «Sociedad Recreativa el Fénix», i durant la Segona República, passarà a anomenar-se “Centre republicà El Fènix”. Després de la Guerra Civil es tanquen societats d’arreu i durant l’inici de la dictadura franquista, el Fènix fou integrat a la “organización nacional de educación y descanso”, i la secció esportiva al “centro de deportes y recreos F.E.T y de las JONS”. L’any 1947 retorna el nom de Sociedad El Fènix de Educación y Descanso, recuperant els socis i part de la seva autonomia administrativa i personalitat. No serà fins l’any 1977, amb la desaparició de la institució d’Educación y Descanso durant la
transició, quan, per fi, tornarà a establir-se el nom del Fènix Societat Recreativa i Cultural, que es manté fins a l’actualitat.
Aquest seguit de canvis de nom en funció del moment històric fa palès que El Fènix ha estat travessat pel pas dels anys i de la història, i que ha estat testimoni dels canvis que han acompanyat la societat catalana al llarg d’aquest darrers 150 anys. L’entitat ha viscut dos canvis de segle, una guerra civil, dues dictadures, diverses pandèmies, la recuperació de la democràcia, la defensa del català, la participació de les dones en els espais de decisió, l’arribada de l’onada migratòria a Catalunya dels anys seixanta i un llarg etcètera. Tot això queda recollit en les seves actes, per exemple, amb la petició d’un soci l’any 1915 de realitzar l’estat de comptes en català, o la primera dona que va formar part de la junta, l’any 1967.


A nivell tecnològic i constructiu, el Fènix recull, en la seva història, haver viscut l’arribada del telèfon, els diversos canvis de sistema d’il·luminació, la construcció del clavegueram, etc. També destacar l’arribada de la primera televisió a una entitat del municipi, fruit de la demanda dels més joves de l’entitat, els quals volien poder veure els partits de futbol. Tots aquests avenços, des de l’any 1928, viscuts en el seu propi edifici en propietat, aconseguit a través dels esforços econòmics i d’autoconstrucció de tots els socis, i que ha evolucionat per adaptar-se a les necessitats dels socis, sòcies i ciutadania amb les darreres grans obres, realitzades l’any 1966. Amb orgull podem dir que contem amb un espai únic al Camp de Tarragona i que procurem mantenir-lo i renovar-lo amb el mateix esforç que els nostres antecessors.
Des del seus inicis fins a l’actualitat, l’entitat s’ha organitzat de manera assembleària i constituint diverses seccions i comissions per tal de donar resposta a les necessitats organitzatives derivades de les seves activitats. Tot i que en diverses ocasions les institucions municipals han proposat interferir en aquesta autonomia, el Fènix ha mantingut la voluntat d’operar de manera autònoma per tal de garantir un espai de participació plenament independent, liderada per socis i sòcies amb l’objectiu de donar servei a l’entitat i a la ciutadania en general, tant del municipi com del Camp de Tarragona. Les activitats culturals i recreatives seran la seva finalitat d’acció, sent un pilar en la vida social i comunitària de Vila-seca

En un moment en què l’organització de les festes populars i tradicionals no corria a càrrec dels ajuntaments ni de cap nivell de l’administració, societats recreatives com El Fènix van tenir un paper molt important a l’hora de crear espais de sociabilitat i oci, especialment aquells vinculats al calendari festiu. Algunes de les festes que tradicionalment s’havien celebrat a El Fènix eren el ball de coques per Sant Antoni (festa major d’hivern), el Carnaval, la revetlla de Sant Joan, calçotades, la castanyada infantil o la quina de Nadal, entre d’altres.
Han estat moltes les orquestres d’arreu de territori que han actuat als balls i festivitats del Fènix. Les tardes de ball a la Societat van ser un espai de socialització importantíssim per als ciutadans vila-secans de diverses generacions, especialment el jovent, el qual gaudia d’aquest espai d’oci, on moltes vegades, era on sorgien relacions de parella que més tard acabarien en matrimonis. El seguit d’artistes i orquestres de les quals es va poder gaudir la seva música al Fènix, queda encara palesa en la memòria dels socis més veterans, que recorden actuacions d’Antonio Machín, Raúl Abril, José Guardiola, l’orquestra Jànio Martí, Tony Ronald, etc. Als anys noranta, encara es mantenia l’interès pels balls de tarda i fins i tot es van iniciar classes de ball de saló.
També tenim la primera constància documental de la contractació d’una actuació del Ball de diables de Vila-seca, l’any 1880, acompanyats de l’actuació de la colla castellera dels Xiquets de Valls. Anys després, el Fènix també va comprar uns gegants propis, malauradament desapareguts, per dinamitzar les festes populars de la Societat, mostrant així el seu interès en la cultura popular i tradicional.
Volem posar especial esment en la dinamització de balls de carnaval de l’entitat, des de l’inici de la seva activitat. Ja al 1897 es va instaurar el concurs de disfresses, que es mantindrà al llarg dels anys, i els balls de màscares van ser una de les activitats principals de l’entitat. A més, cal destacar que El Fènix, junt amb dues societats històriques més de Vila-seca, l’Ateneu Pi i Margall i Las Vegas, van ser les pioneres de recuperar la rua de Carnaval a Vila-seca després del franquisme, a principis dels anys vuitanta.
Per últim, també volem destacar l’inici de “les carretel·les” l’any 1925, rues de carrosses guarnides per les diverses societats del municipi, amb la participació dels infants i joves, que desfilaven disfressats el dia de Sant Antoni, Festa Major d’Hivern, pels carrers del poble. De la mateixa manera que el Carnaval, aquesta festa es va deixar de celebrar durant el franquisme i el Fènix, junt amb la resta de societats històriques de Vila-seca, la va recuperar des de mitjans dels anys setanta fins a finals dels anys noranta, quan ja van desaparèixer definitivament.
La cultura ha estat un dels eixos vertebradors de la societat el Fènix, i el pas dels anys així ho ha corroborat. Aquesta intencionalitat ja quedava palesa des dels inicis de l’entitat, quan a l’any 1884 es creava la biblioteca del Fènix, que es nodria de llibres, revistes i subscripcions a diaris. A principis del segle XX fins i tot va comptar amb un bibliotecari i servei de préstec a principis, ocupant un espai fix dins de les diverses seus socials. Així doncs, la cultura literària va marcar també la programació d’actes, amb recitals de poesia i vetllades literomusicals al llarg dels anys.
L’afició pel teatre aviat quedaria reflectida quan, l’octubre de 1904, es va crear la Secció Dramàtica. Aquesta nova activitat va portar a construir un teatre amb un aforament de 350 butaques, a més de contractar un director, un apuntador i un traspunt. Tenint en compte que la població de Vila-seca era d’unes 3.000 persones, donava cabuda a una gran part dels vila-secans i vila-secanes. Una altra novetat que tingué lloc en els anys 1914 i 1915, fou la creació d’un elenc líric i dramàtic infantil anomenat «Sport Educativo», sota la direcció del Sr. Bastida, mestre d’infants de l’escola de Vila-seca. Aviat les companyies de teatre d’aficionats o professionals que desfilaven pel teatre a les temporades d’hivern, i els artistes de la Secció Dramàtica hagueren de deixar pas al cinema que, per cert, féu acte de presència al Fénix en un temps ben primerenc, l’any 1908, fent també sessions de cinema a la fresca per a tota la població. El Fènix va poder gaudir de tardes de cinema fins a mitjans dels anys noranta, quan, fruit dels canvis socials i tecnològics, va perdre la participació necessària per mantenir l’activitat i quedà com una activitat residual i puntual.
Als anys 74-75 del segle XX, el Fènix serà seu de la companyia “Brau Teatre”, que programava un Cicle Nacional de Teatre, comptant amb la participació de companyies altament reconegudes com La Cuadra de Sevilla (que finalment no van poder actuar, fruit de la censura franquista), Els Joglars o Els Comediants. La mateixa companyia, també va organitzar concert amb artistes com Ovidi Montllor i Toti Soler.
Als anys noranta també acollirà el grup de teatre “El Troc” de Tarragona, crearà un cicle de teatre conjuntament amb l’Ajuntament i hi iniciarà classes teatrals.
Entre d’altres activitats culturals promogudes des l’entitat, trobarem conferències sobre temàtiques agrícoles i vinícoles (principal activitat econòmica del territori la major part dels anys d’existència del Fènix), també conferències d’extensió universitària de Tarragona a principis del segle XX, activitats conjuntes amb Òmnium Cultural, serà la seu del grup d’esbart dansaire Sant Esteve de Vila-seca i moltíssimes altres activitats culturals programades al llarg de les èpoques. Als volts dels anys vuitanta, s’hi va crear la secció filatèlica del Fènix i s’hi va iniciar el concurs anual de fotografia, amb participació de fotògrafs de diversos municipis.
El Fènix té un paper important en la tradició musical de Vila-seca: al llarg dels seus 150 anys d’història, l’entitat ha acollit centenars de concerts, recitals i actuacions, sent la música una de les principals activitats de la societat. Inclús es va crear un himne d’El Fènix, compost pel músic vilafranquí Jànio Martí, l’orquestra del qual també va ser una assídua dels balls de festa major d’El Fènix. Al llarg de la seva història, el Fènix va tenir secció de lírica, secció líric infantil (“Sport educativo”), secció de ball, la creació d’una coral i la seu del Cor de Caramelles Ramon Sendra.
Al anys vint i trenta, en els programes de festa major, i per tant a la Societat, es posen de moda els números de «varietés», les «troupes», les cantants de cuplets, els balladors de flamenc, els il·lusionistes, els còmics, etc. L’actor i còmic tarragoní Casto Sendra “Cassen” hi va començar la seva carrera humorística, per exemple. Pel que fa al sector jove de la societat, aquest va gaudir especialment, de la creació d’una discoteca al soterrani de l’edifici, que va estar en funcionament als anys vuitanta i noranta. Avui en dia, recuperem aquesta intenció artística, amb la programació de concerts, monòlegs en català d’artistes com Marc Serrats, Magí Garcia o Oye Sherman, entre d’altres, classes de swing, etc
Per últim, volem destacar també, la participació del Fènix, cedint els seus espais, a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, durant diverses de les seves edicions.
Una de les activitats més rellevants que desenvolupà el Fènix en l’etapa republicana fou la deportiva, a cura de l’«Agrupació d’Esports del Centre Republicà el Fènix». Uns anys abans s’havia impulsat la creació d’un equip de futbol, impulsor de la creació d’aquesta secció d’esports. Tot just començat l’any 1933 l’Agrupació arrendà un terreny darrera de l’edifici del Fènix, i acte seguit, els socis es posaren a la tasca de nivellar-lo i vallar-lo a fi de tenir-lo a punt per ser el camp de joc de l’equip de futbol. A partir d’aquesta data, l’equip del Fènix va jugar de manera regular, amb més o menys fortuna,fins entrada la Guerra Civil. A finals de l’any 1935 l’Agrupació va decidir formar també una secció ciclista, aportant la construcció d’una pista a l’entorn del camp de futbol, i les sessions de ciclisme en pista que aconseguí organitzar.
Tradicionalment, El Fènix sempre ha reservat un espai als més petits. Diverses de les celebracions que es realitzaven al llarg de l’any, eren destinats a la canalla, com ara el Carnaval infantil, amb un concurs de disfresses, el que es coneixia com “la passarel·la”. Tot i que la principal característica de moltes d’aquestes activitats era tenir un caire transgeneracional obert a tots els membres de la família, volem destacar la intencionalitat de generar aquests espais més infantils, creant grups infantils lírics i teatrals, fent classes de cultura per infants o celebracions com la castanyada, el Tió o d’altres.
Així doncs, el Fènix, programava, i programa, tenint en compte la varietat d’edats i interessos dels seus socis, que van des d’infants nascuts aquest mateix any 2024, fins a socis centenaris, que han viscut una gran part de la història del Fènix. Per tal de recollir tota aquesta memòria històrica tant valuosa, hem iniciat un projecte de recollida de memòria oral i documental, realitzant diverses entrevistes a socis i sòcies, digitalitzant fotografies i vídeos, i impulsant la investigació històrica i d’arxiu de les diverses societats de Vila-seca a través de la XII Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus 2024.
Totes aquestes accions, juntament amb les activitats de celebració del 150è aniversari, quedaran plasmades al documental del Fènix, previst d’estrenar a mitjans del 2025
El Fènix s’ha caracteritzat en donar cobertura i cedir les seves instal·lacions a moltes de les entitats coetànies, ja que l’edifici compta amb unes característiques i espais inusuals, tant en les seves dimensions com en la seva ubicació, sent un edifici amb dues grans sales, terrasses exteriors, cafeteria, espais interiors de diverses dimensions, pàrquing, etc. i tot això, al centre del municipi de Vila-seca. La colla castellera (1a i 2a generació), els gegants i grallers, la llar de jubilats, l’esbart dansaire o l’esplai, entre d’altres, han estat entitats que han gaudit de l’ús de les nostres instal·lacions quan ho han necessitat. Actualment, es promou la creació d’aquestes sinèrgies associatives, i s’ha acollit el Casal Popular El Rebotim com a entitat sòcia, així com el Ball de Diables de Vila-seca. També es facilita que les diverses associacions tant de Vila-seca com del Camp de Tarragona, tinguin en el Fènix un espai de referència per poder desenvolupar activitats.
L’esperit de suport mutu també es veu reflexat en les diverses campanyes benèfiques impulsades des del Fènix al llarg del seu anys de funcionament, com poden ser les accions de beneficència durant els episodis de còlera o la I Guerra mundial, o suport amb entitats solidàries actuals.
El 150è aniversari d’El Fènix suposa un punt d’inflexió per a l’entitat, ja que no només suposa una oportunitat per recordar i reivindicar el paper que ha tingut en la vida social i cultural de Vila-seca els últims 150 anys, sent una de les entitats en funcionament més antigues de Catalunya, sinó també perquè vol suposar l’afiançament de la represa de la seva activitat després d’uns anys de decadència.
D’aquesta manera, la programació del 150è aniversari té com a fil conductor la mateixa activitat que ha dut a terme El Fènix al llarg dels seus 150 anys d’història, adequant-la però a les noves maneres de sociabilitat i de veure el món, sense perdre però l’essència i amb la voluntat ferma de mantenir tota aquesta activitat més enllà d’aquesta efemèride.
Poder comptar amb el reconeixement de la Generalitat a través de la concessió de la distinció de Creu de Sant Jordi, seria el més gran dels orgulls, que culminaria la nostra celebració de la manera més il·lusionant, tant per l’entitat com per cadascun dels socis i sòcies que en formen o n’han format part, així com les seves famílies.
Expresidents
Nº Presidència | Nº President/a | Nom i cognoms | Data Inici | Data Fi | Decés | Fotografia |
---|---|---|---|---|---|---|
1 | 1 | Esteve Molas i Martí | 1875 | 1875 | Sí | |
2 | 2 | Josep Barenys i Mariné | 1876 | 1877 | Sí | |
3 | 3 | Josep Martí i Ferré | 1878 | 1879 | Sí | |
4 | 4 | Joan Vidal i Veciana | 1880 | 1882 | Sí | |
5 | 5 | Antoni Dalmau i Fontanillas | 1883 | 1884 | Sí | |
6 | 6 | Josep Genovès i Barenys | 1885 | 1886 | Sí | |
7 | 7 | Josep Maria Martí i Pujals | 1887 | 1888 | Sí | |
8 | 8 | Gabriel Martí i Pujals | 1889 | 1890 | Sí | |
9 | 9 | Josep Gaya i Brell | 1891 | 1892 | Sí | |
10 | 10 | Benet Vidal i Nolla | 1893 | 1897 | Sí | |
11 | 11 | Josep Pujadas i Pujadas | 1897 | 1898 | Sí | |
12 | 12 | Vicenç Cabestany i Alegret | 1899 | 1900 | Sí | |
13 | 13 | Josep Socias i Torrademè | 1901 | 1902 | Sí | |
14 | 14 | Esteve Torrademè i Magriñà | 1903 | 1904 | Sí | |
15 | 15 | Miquel Alimbau i Solé | 1905 | 1906 | Sí | |
16 | 16 | Salvador Torrademè i Magriñà | 1907 | 1908 | Sí | |
17 | 17 | Pere Andreu i Cabestany | 1908 | 1909 | Sí | |
18 | 18 | Esteve Garcia i Porqueras | 1909 | 1909 | Sí | |
19 | 19 | Josep Genovès i Torredemè | 1909 | 1910 | Sí | |
20 | 20 | Elies Garrabè i Martí | 1911 | 1912 | Sí | |
21 | 21 | Antoni Andreu i Cabestany | 1913 | 1914 | Sí | |
22 | 22 | Joan Vidal i Torrademè | 1914 | 1914 | Sí | |
23 | 23 | Josep Masoni i Badia | 1915 | 1916 | Sí | |
24 | 24 | Esteve Barenys i Barenys | 1917 | 1917 | Sí | |
25 | 25 | Josep Perera i Sans | 1917 | 1918 | Sí | |
26 | 26 | Magí Guardiola i Barenys | 1919 | 1920 | Sí | |
27 | 27 | Modest Barenys i Torrents | 1921 | 1924 | Sí | |
28 | 28 | Joan Balsells i Ferré | 1925 | 1925 | Sí | |
29 | 25 | Josep Perera i Sans | 1926 | 1931 | Sí | |
30 | 29 | Esteve Ferrando i Magriñà | 1932 | 1934 | Sí | |
31 | 30 | Esteve Xatruch i Plana | 1935 | 1940 | Sí | |
32 | 31 | Joan Tous i Gran | 1940 | 1946 | Sí | |
33 | 32 | Josep Maria Riera i Roca | 1946 | 1948 | Sí | |
34 | 33 | Esteve Rovira i Pardo | 1948 | 1950 | Sí | |
35 | 34 | Lluís Riera i Ferran | 1950 | 1952 | Sí | |
36 | 35 | Josep Sans i Morell | 1952 | 1954 | Sí | |
37 | 36 | Esteve Ferrando i Garrabè | 1954 | 1957 | Sí | |
38 | 37 | Josep Torredemè i Socias | 1957 | 1960 | Sí | |
39 | 38 | Josep Maria Perera i Sauné | 1960 | 1965 | Sí | |
40 | 39 | Esteve Xatruch i Granell | 1965 | 1967 | Sí | |
41 | 40 | Andreu Giraltó i Aguiló | 1967 | 1969 | Sí | |
42 | 41 | Jaume Rovira i Porqueras | 1969 | 1970 | ||
43 | 42 | Josep Martí i Balsells | 1970 | 1972 | Sí | |
44 | 43 | Josep Pijoan i Saladié | 1972 | 1976 | Sí | |
45 | 44 | Joan Lluís Roigé i Saltó | 1976 | 1979 | ||
46 | 45 | Sebastià Antolín i Saltó | 1979 | 1981 | Sí | |
47 | 46 | Ramon Figuerola i Carraté | 1981 | 1986 | ||
48 | 47 | Santiago Roigé i Tost | 1986 | 1988 | Sí | |
49 | 46 | Ramon Figuerola i Carraté | 1988 | 1990 | ||
50 | 48 | Xavier Espina i Mata | 1990 | 1994 | ||
51 | 49 | Jordi Pàmies i Martorell | 1994 | 2001 | Sí | |
52 | 50 | Ramon Pitarg i Martí | 2001 | 2004 | ||
53 | 51 | Joan Granell i Fontgibell | 2005 | 2023 | ||
54 | 52 | Laia Espina i Castellví | 2023 | vigent |